Contingut d'aigua en etilè pur
L'etilè pur és una substància química obtinguda mitjançant la destil·lació d'alta{0}}puresa de monòmers d'etilè. Normalment, el contingut d'aigua de l'etilè pur s'ha de controlar per sota de 10 ppm, és a dir, només 10 parts d'aigua per milió de parts d'etilè pur. En la producció industrial, la humitat s'elimina normalment per adsorció mitjançant dessecants.
L'impacte de la humitat sobre l'etilè pur
Tot i que el contingut d'aigua és inferior a 10 ppm, la humitat té un impacte significatiu en la producció i l'ús d'etilè pur. En primer lloc, la humitat redueix la qualitat de l'etilè pur perquè reacciona amb els monòmers d'etilè per produir carbonats àcids, augmentant l'error en l'anàlisi de cromatografia de gasos. En segon lloc, la humitat catalitza les reaccions de polimerització, provocant el deteriorament i la degradació del producte. Finalment, la humitat afecta negativament el polímer durant l'ús, reduint-ne el rendiment i la qualitat.
Mètodes per detectar el contingut d'aigua en etilè pur
Per garantir la qualitat de l'etilè pur, cal detectar el contingut d'aigua. Els mètodes utilitzats habitualment inclouen el mètode volumètric d'hidrogen, el mètode Karl Fischer, la valoració coulomètrica i l'espectrofotometria infraroja. Aquests mètodes tenen cadascun els seus avantatges i inconvenients; el mètode específic escollit depèn de la situació real.
Com evitar l'impacte de la humitat sobre l'etilè pur?
Per evitar l'impacte de la humitat sobre l'etilè pur, els fabricants i usuaris han de prendre mesures per reduir el contingut d'humitat. En el procés de producció, les condicions de destil·lació s'han de controlar i s'ha d'utilitzar un bon dessecant. Durant l'ús, s'ha d'evitar tant com sigui possible la contaminació de l'aire de l'etilè pur i els contenidors s'han de mantenir tancats. A més, afegir estabilitzadors també és un mètode eficaç per millorar la qualitat i l'estabilitat de l'etilè pur.
